LLaüt

	llaüt
	[1249; de l'àr. al-'ûd, íd., pròpiament 'fusta', que sonava com alaüd, d'on laüt, llaüt]
	1 m CONSTR NAV Llagut.
	2 m MÚS 1 Instrument de cordes pinçades en forma de mitja pera, unit a un mànec.
		2 pl En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
		3 f Llaütista.
	lla_üt. Del Gran EDiccionari de la Llengua Catalana