الأحد، 14 نوفمبر، 2010

LLaüt


llaüt



[1249; de l'àr. al-'ûd, íd., pròpiament 'fusta', que sonava com alaüd, d'on laüt, llaüt]


1 m CONSTR NAV Llagut.


2 m MÚS 1 Instrument de cordes pinçades en forma de mitja pera, unit a un mànec.



2 pl En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.



3 f Llaütista.


lla_üt.




Del Gran EDiccionari de la Llengua Catalana


ليست هناك تعليقات:

إرسال تعليق